Hotel Touat

L’hotel pertany al patrimoni cultural i arquitectònic contemporani de la ciutat d’Adrar, però també d’Algèria. Correspon a una època molt precisa, marcada per una voluntat de desenvolupament turístic d’aquesta regió del sud. L’estètica original de les façanes de l’hotel Touat, d’inspiració neo-sudanesa, evita l’ús de motllures i altres elements decoratius vernacles. La depuració de les façanes i la sobrietat en el disseny final confereixen a la volumetria general la potència i la massa necessària per assentar l’edifici en el lloc urbà, davant la immensitat de la Gran Plaça, sense buscar un enfrontament directe. Les dimensions de l’hotel i les seves façanes exteriors responen així a aquesta problemàtica de relacions físiques, visuals i estètiques respecte al seu entorn construït (el nombre de pisos, el color, la plaça, les arcades, l’aspecte depurat de les façanes, etc.).

Aquesta recerca d’equilibri entre la massa construïda i el buit de la plaça ha de romandre constantment present en el moment de modernitzar l’hotel. La imatge exterior de l’edifici ha de respectar la presa de posició estètica dels dissenyadors de l’hotel existent, el despatx d’arquitectura de Brusel·les CERAU. Aquests van buscar una certa homogeneïtat en el tractament dels volums i les façanes per, primerament, subratllar la unitat de l’edifici i, en segon lloc, significar la voluntat d’integració en l’entorn i la imatge urbana (ús d’un revestiment tradicional en morter de ciment acolorit en massa i projectat a la tirolesa o arrebossat esquitxat).

Per tal de mantenir una homogeneïtat conceptual del conjunt construït, proposem per a les façanes interiors (noves i rehabilitades) una reinterpretació contemporània de l’element arquitectònic tradicional de la gelosia utilitzant com a element base el mateix maó que el de les façanes exteriors. La gelosia és un dispositiu de ventilació natural forçada freqüentment utilitzat en l’arquitectura tradicional dels països àrabs. La reducció de la superfície produïda per la retícula de la gelosia accelera el pas del vent. Aquest es posa en contacte amb superfícies humides, basses o plats plens d’aigua que difonen la seva frescor a l’interior de la casa.

La transformació de les dues grans terrasses no utilitzades de la façana principal en dos volums vidrats és un aspecte fonamental estètic i simbòlic del nou hotel. Aquests dos espais / volums són els únics que permeten projeccions i relacions físiques i visuals importants amb la plaça principal i, per tant, amb la ciutat. Aquestes dues grans «llanternes urbanes» de la façana principal, protegides de la incidència directa del sol per un brise-soleil, es llisquen sota una coberta, la qual cobreix i protegeix les terrasses de les habitacions del segon pis. Aquesta visera és la línia / traç d’unió dels diferents volums que donen a la plaça i reforça visualment la línia horitzontal que marca el volum de les arcades a la planta baixa.