Camí de la Muntanya / Vall de Sant Just

La Vall de Sant Just Desvern amb la seva riera és un dels connectors naturals de la Serralada amb el Llobregat. El Camí de la Muntanya, que la travessa, vora de la riera, s’ha anat degradant històricament per la invasió del seu fràgil entorn pel trànsit indiscriminat de vehicles, activitats intrusives, construccions il·legals i abocaments incontrolats als seus marges. El llindar Parc/ Ciutat va patir també aquests efectes, creant-se una franja d’activitats i usos que restava valor a l’entorn.

La intervenció procura aturar i revertir aquest procés. No es presenta com una solució imposada al medi sinó com una intervenció integradora i respectuosa, restaurant els entorns deteriorats, protegint els sistemes naturals i agrícoles sans i creant àrees verdes de lleure. Posa l’èmfasi en re-valoritzar i refer la relació perduda entre el Parc i el Municipi, amb dues actuacions principals:

– L’arranjament del Camí de la Muntanya desdoblant la traça actual en un vial rodat i un de passeig per vianants, adaptant-se a les singularitats del recorregut mitjançant una successió d’espais verds de lleure o contemplació. Amb secció variable, s’ajusta a la topografia i es relliga amb camins i senders del parc. També refà el límit amb el paisatge i restaura les vores baixes, mitjançant l’ús de gabions, talussos de mur verd, baranes, tanques practicables per la fauna del parc o la re-vegetació. El límit amb la riera és especialment important: es saneja i es reforça amb escullera i es creen espais naturals de laminació i guals de baix impacte.

– La Re-naturalització de sòls inadequadament usats per eliminar l’efecte barrera i aconseguir un apropament de Collserola cap a la trama urbana, enderrocant les construccions fora d’ordenació i eliminant les activitats marginals. Es recuperen així més de 5 ha de sòls per re-naturalitzar i per al desenvolupament d’activitats compatibles en zona de Parc.

El disseny es subordina als sistemes naturals, ressaltant i reforçant els atributs dels elements naturals. Pren forma, utilitzant colors i materials locals, re-vegetant seguint criteris d’eco-manteniment amb plantació autòctona (arbòria, arbustiva i entapissant), tenint en compte la interacció amb la fauna local i concretant-se, des de l’òptica de la sostenibilitat, en la optimització de recursos amb coherència amb la metodologia de treball del Parc de Collserola. Busca reduir-se a mínims, tant en detalls com en materials i no destacar sobre el territori:

– El moviment de terres es resol dins de la mateixa obra i es reutilitzen 12.000 m3 de runa dels enderrocs per a la construcció de sub-bases, reblerts i gabions de contenció de terres.
– Evita al màxim l’afectació en l’arbrat existent (fins i tot “singularitats invasores” ja arrelades en el lloc), plantant una centena d’arbres nous.
– Es soterren les instal·lacions elèctriques i de telecomunicacions.
– Es recondueix l’aigua de pluja a la riera per tal de regularitzar el seu cabal.
– S’opta per a la no il·luminació, evitant així la contaminació lumínica en un entorn natural sensible.